Add
Private Notes
El Canudas entra en neurosi crítica per una gelosia adolescent que tindrà una consqüències tràgico-terapèutico-eròtiques. Es debatran temes de la màxima importància filosòfica com la definició de “palla” o com la tesi ”la imaginació supera la realitat i si no és veritat, és perquè és al revés”.
Les exnòvies flotant per l’ambient. Mala cosa, senyors. Tenen les exnòvies dret a seguir follant? Dret a seguir vivint? Existeixen realment les exnòvies? És una conspiració vaticana altra vegada per no deixar-nos viure feliços?
Què feu en aquest univers, humans? No ho sabeu? Penseu una mica en l’epitafi i sereu més feliços. La fi del món, quin tema tan gastat, però encara treu suc, perquè el món no s’acaba de destruir mai per més que us hi esforceu.
Correspon a la música elevar-nos l’esperit que guardem entre les cames? Considereu que potser més val sord que mal acompanyat. Som lliures d’excitar-nos o ens excita una convenció? I si no, qui ens va obligar un dia a tenir aquests gustos?
Si fessis la peli de la teva vida, quina seria? Quants traumes personals caben en una peli de Chuck Norris? El Ferrer pateix per desconcert de la resta de personatges que no saben com es tracta el patiment. I mentrestant el Pep es planteja orientacions genitals.
El vermut és una religió inspiradora. I treballar també, Si, d’acord treballar també. Treballar molt i fer de la vida alguna cosa útil, productiva i remunerada. La Martínez haurà de confrontar-se amb la genètica treballadora catalana. A veure…
El Canudas estarà en una neurosi altra vegada, se sent vell i no sap compartir. Els humans venen molt mal acabats, trobo. Practica un capitalisme possessiu amb ell mateix a través d’un pernil. Reflexioneu sobre les vostres vides, mengeu pernil, infidels! Compartir és viure? O compartir és tenir menys?
Capítol de reflexió estúpida sobre cosetes egòlatres i maques com els premis. Quin és l’autèntic premi es pregunten aquests dos individus.
La vida és un lio, filològicament un lio, ontològicament un puto liako, no? És el que hi ha. Això diu el Canudas. Desitjar la psicòloga? Liamenta fina.
El nadal ofereix versions capitalistes dels gestos més primitius. Monetitzar abraçades és un deliri dalinià incomprensible, però fet real pel Ferre contra el Canudas.
El Canudas i el Pep divaguen sobre la màgia obtusa dels regals. Molta negligència neuronal, falta d'entesa. El nadal fracassa una mica més...
És la perversió de la sexualitat el nadal? Quan nadal arriba què fa el Ferrer per complicar l'existència del Canudas?
El Ferrer i el Canudas passen per l'embut del ritual del regalisme. Fer-se regals els reafirma en l'amistat i en la idiotesa nadalenca feliç.
La ràbia ha de sortir d'alguna manera i el nadal és el millor moment. El Canudas podrà experimentar gràcies a l'entrevista catarsi de la Reynés. En aquesta sèrie petita el nadal va degenerant momentàniament en un estil Txekhovià del segle XXI, potser?
Quan el nadal ens confon i la compassió es torna confusió eròtica... Els traumes de la separació alteren el Canudas que veu la possibilitat de ressuscitar cristianament a mans d'una entrevistada.
